callar les coses que sento,
i sobreviure:
com si l'escuma dels dies s'unís a l'escuma de les nits i em tapés de dalt a baix,
la cara, els braços, les cames, els peus, les raons per continuar, per mantenir-me en aquesta torre de vigia on no passa res, ni ningú, mai.
tot sabent que, encara que algú passés, tampoc em veuria...